Per què les vores no són perfectament nítides — i per què així és més exacte
Si amplies molt les ratlles d’una targeta, veuràs que els píxels de la vora són grisos, no negre pur ni blanc pur — i aquest gris tènue és l’única raó per la qual totes les ratlles tenen la mateixa amplada i estan igual d’espaiades, que és precisament per a què serveix la targeta.
Combina ciència establerta amb pautes dels professionals i la nostra opinió de disseny.
En una línia
Si amplies molt les ratlles d’una targeta, veuràs que els píxels de la vora són grisos, no negre pur ni blanc pur — i aquest gris tènue és l’única raó per la qual totes les ratlles tenen la mateixa amplada i estan igual d’espaiades, que és precisament per a què serveix la targeta.
Punts clau
- Una targeta és una mesura, no una imatge. Tot el que fa el generador es redueix a posar un detall d’una mida especificada davant d’un infant a una distància especificada (Com de gran ha de ser? Una guia planera per calcular la mida d’una targeta de contrast). Tot el sentit d’un patró de ratlles és el seu espaiat.
- Els píxels són una quadrícula; les mides que necessitem, no. Una barra de 3,4 mm impresa a 300 dpi fa 40,16 píxels d’amplada. No existeix 0,16 d’un píxel — així que alguna cosa ha de cedir.
- Opció A: arrodonir. Fer la barra de 40 píxels, o de 41, el que sigui més a prop. Ara la barra s’equivoca fins a un 1,2 %, i — molt pitjor — cada barra s’arrodoneix d’una manera diferent.
- És aquí on les ratlles es desfan. Agafa un reixat el període del qual cau en 7,3 píxels. Arrodonit, obtens una sèrie de ratlles de 7 píxels amb una de 8 de tant en tant. Llavors les ratlles veïnes difereixen en amplada un 14 %, i l’espaiat del patró es desplaça mig píxel al llarg del full. El desplaçament és periòdic, així que apareix com una ondulació gran i lenta que ningú no va dissenyar — el mateix efecte que un patró de moaré [ciència establerta — teoria del mostreig].
- Opció B: deixar que el píxel de la vora sigui gris. Donar a cada píxel la fracció de si mateix que la forma cobreix realment. Una barra que cobreix el 16 % d’un píxel el fa un 16 % fosc. Ara la barra de 40,16 píxels diposita de debò l’equivalent a 40,16 píxels de tinta, sigui on sigui de la quadrícula que caigui.
- Vam mesurar totes dues, al fitxer final. Els mateixos sis reixats, de les dues maneres, mesurats després d’haver escrit el PNG i haver-lo tornat a llegir: amb píxels de vora grisos, cada període va quedar a 0,006–0,011 píxels de tots els altres. Arrodonits, els mateixos reixats variaven entre 0,5 i 1,0 píxels sencers — entre 45 i 170 vegades pitjor — i les amplades de les ratlles, fins a 23 punts percentuals davant dels nostres 0,24 [la nostra opinió de disseny, mesurada].
- Vores suaus no vol dir contrast suau. El negre continua sent negre i el blanc continua sent blanc. Només el píxel de la vora queda entremig, i és gris perquè realment està mig cobert. A 300 dpi, aquest píxel fa 0,08 mm; a qualsevol distància des de la qual es fa servir una targeta, cap ull no el distingeix.
- Quin gris és importa tant com que sigui gris. Un píxel mig cobert hauria d’emetre la meitat de la llum — cosa que es desa com a 188, no el 128 que escriuria la majoria de programes. Això és una petita història a part, i l’expliquem més avall.
- Al principi ho teníem al revés. Una nota de planificació inicial defensava que una targeta de contrast màxim s’havia de renderitzar amb vores dures, sense cap gris enlloc. Era un error, i corregir-lo és el motiu de tota aquesta part de la construcció.
L’evidència
Arrodonir un patró a píxels sencers s’inventa un segon patró
Aquest és el resultat clàssic de l’aliàsing / moaré: quan un senyal periòdic es mostreja per punts a un ritme que no és múltiple del seu període, la versió mostrejada porta una freqüència nova, molt més baixa, que no hi era a l’original. Arrodonir les vores de les ratlles a píxels sencers és exactament un mostreig per punts. [ciència establerta — teoria del mostreig de Nyquist–Shannon]
La cobertura d’àrea és la solució estàndard, i fa temps que està resolta: calcular quina part de cada píxel cobreix una forma — en lloc de preguntar si el centre del píxel hi cau a dins — és el que fa qualsevol renderitzador de text seriós, perquè les lletres són justament el cas en què una fracció de píxel canvia el que veus. [pràctica establerta — antialiàsing espacial; per exemple, els rasteritzadors de cobertura per línies d’escaneig de FreeType i de font-rs]
Ho pots veure en lloc de creure’ns. Si executes npm run raster:qa al repositori d’aquest
projecte, es dibuixa un full de referència amb sis reixats, ampliat 6×, i a sota es dibuixen els
mateixos sis reixats amb l’antialiàsing desactivat. Al primer, les barres són visiblement
idèntiques, cadascuna amb una línia grisa fina i uniforme a cada costat. Al segon, les barres
visiblement no són idèntiques: algunes fan un píxel més que les veïnes, i quines ho fan va
canviant al llarg del full. Aquest desplaçament és del que tracta tot aquest article.
Mig cobert hauria de voler dir la meitat de la llum, no la meitat del número
Hi ha una segona decisió amagada dins de «fer gris el píxel de la vora», i equivocar-s’hi desfà la major part del benefici.
Els fitxers d’imatge no desen llum; desen un codi de llum. La norma sRGB que fan servir tot el web i la majoria d’impressores és no lineal expressament, perquè la visió humana també ho és: el codi 128, exactament a mig camí entre 0 i 255, només és un 21 % aproximadament de la llum del blanc [ciència establerta — funció de transferència sRGB]. Per tant, un renderitzador que fa la mitjana dels codis i escriu 128 en un píxel mig cobert ha produït un píxel que emet una cinquena part de la llum que hauria d’emetre, i per tant una barra que mesura més ampla que la barra que li havien demanat.
Nosaltres barregem en llum lineal — convertim a llum real, barregem per àrea, tornem a convertir —, de manera que un píxel mig cobert de negre sobre blanc surt com a 188. Totes les mesures d’aquest article es van fer de la mateixa manera: la tinta es mesura en llum, mai en codis de byte.
Les xifres, de cap a cap, del fitxer que baixa una persona
Cada xifra següent es va mesurar després d’escriure el PNG i tornar-lo a llegir amb un descodificador independent — no dins del renderitzador, on seria més fàcil quedar bé.
- Amplada de barra. Set amplades de 0,04 mm a 8 mm, a 150, 300 i 600 dpi, cadascuna en sis posicions subpíxel diferents de la quadrícula: error màxim 0,0069 píxels, dispersió màxima entre posicions 0,0093 píxels. La tolerància que ens vam fixar abans de començar era 0,02.
- El detall de 0,47 píxels. Una barra de 0,04 mm a 300 dpi fa menys de mig píxel d’amplada — el cas que un renderitzador que arrodoneix ha de dibuixar o bé com a res o bé com un píxel sencer, és a dir, amb un error del 100 %. Va sortir a 0,0069 píxels de la seva amplada real en totes les posicions provades.
- Un regle de 100 mm. A 72, 150, 300 i 600 dpi: error màxim 0,0046 píxels, uns 0,0004 mm.
- Reixats. Sis combinacions de resolució i període, totes expressament no enteres (7,3 px, 5,7 px, 11,35 px, 9,13 px, 4,27 px), de 14–18 barres cadascuna: cada període a 0,011 píxels de tots els altres, cicle de treball a 0,24 % del 50 %, i cap desplaçament acumulat al llarg de la fila (0,005 píxels en tota la sèrie).
- Davant d’un renderitzador completament diferent. El mateix disseny també es va rasteritzar a partir del seu PDF amb Mozilla PDF.js — un renderitzador conegut i escrit de manera independent — i es va comparar píxel a píxel. Dels 98 727 píxels de l’interior de les formes, cap no discrepava. Les discrepàncies es limitaven del tot als píxels de vora, on dos renderitzadors poden arrodonir de manera diferent, i la vora més desplaçada ho estava 0,4 píxels.
[la nostra opinió de disseny pel que fa a les decisions de renderització; les mesures són el que són]
Per què importa per a un infant i no per a una captura de pantalla
El que pot distingir un nadó petit es descriu en cicles per grau — un espaiat, no una forma (Veure el que veu el teu nadó: simular l’agudesa infantil a la previsualització, recerca §02). Una targeta amb un espaiat de ratlles que es desplaça és una targeta amb una freqüència espacial que es desplaça, així que algunes parts poden quedar al costat equivocat del que aquell infant pot veure ara mateix, i no tindries manera de saber quines. Mantenir exacte l’espaiat és l’objectiu de tot plegat. No és cap afirmació que una targeta concreta faci res pel desenvolupament. [ciència establerta per a la part de la visió; la nostra opinió de disseny per a la renderització]
Idees pràctiques
- No «enfoquis» el fitxer. Algunes eines d’imatge ofereixen treure els píxels grisos de les vores, i alguns controladors d’impressora ofereixen un mode de «text nítid / sense antialiàsing». Totes dues coses desfan el que fa que les mides siguin correctes. Imprimeix el fitxer tal com surt.
- No tornis a desar, comprimir ni canviar la mida del fitxer baixat. Cadascun d’aquests passos torna a mostrejar la imatge en una quadrícula nova i reintrodueix exactament l’arrodoniment que vam treure — i fa malbé precisament els píxels de vora que porten la geometria. (També és per això que una targeta amb corbes es baixa amb una mida diverses vegades més gran que una de ratlles: gairebé tot el fitxer són aquests píxels de vora. Un fitxer més gran no és una targeta millor, i un de més petit no és una targeta pitjor.)
- Més dpi no fa desaparèixer el gris, i no cal. A 600 dpi, el píxel de vora fa 0,04 mm — real, invisible, i les mides es tornen més exactes, no menys.
- Una fotocòpia no és una còpia. Una fotocopiadora torna a mostrejar en la seva pròpia quadrícula. Genera una targeta nova amb la mateixa configuració — serà idèntica — i imprimeix-la al 100 % / mida real (Imprimeix al 100%: per què «Ajusta a la pàgina» espatlla sense avisar una targeta de mida correcta).
- Una comprovació ràpida, si tens curiositat. Obre el PNG d’una targeta i amplia’l al 1600 %. Una línia grisa fina, uniforme i constant al llarg de la vora d’una ratlla vol dir que la geometria ha sobreviscut. Una vora irregular que alterna entre dues posicions vol dir que alguna cosa pel camí l’ha arrodonida.
Limitacions i avís
No és un producte sanitari ni una eina diagnòstica. Res d’aquí no diu que una targeta amb un espaiat de ratlles exacte faci res per la visió d’un infant — diu que, si una targeta declara un espaiat, aquest espaiat ha de ser cert. El que poden i no poden fer les targetes d’alt contrast es tracta a Les targetes complementen, mai no substitueixen, el temps cara a cara. Per a un nadó prematur, o per a la CVI o qualsevol context de baixa visió, les persones a qui cal preguntar són els professionals sanitaris de l’infant.
Un límit honest, que diem perquè és el tipus de cosa que aquest article, si no, faria desaparèixer
per implicació: l’antialiàsing exacte conserva una mida que ja és correcta. No pot salvar una
targeta impresa amb «ajusta a la pàgina», i no pot fer un patró més fi del que la impressora pot
dipositar. Totes dues coses es comproven una vegada, a mà, a /check-your-printer/.
Relacionat
- Recerca:
../02-research/02-patterns-and-perception.md,../02-research/04-viewing-distance-and-sizing.md - Especificació:
../../07-rasteriser-spec.md§1 (per què aquí l’antialiàsing és correcció), §5 (com es calcula la cobertura), §6 (llum lineal) i §8 (les nou comprovacions i els seus valors mesurats) - Configuració: patró, distància de visió, gruix, resolució de sortida
- Altres notes: Com de gran ha de ser? Una guia planera per calcular la mida d’una targeta de contrast, Veure el que veu el teu nadó: simular l’agudesa infantil a la previsualització, Per què la mateixa targeta de contrast no funciona al sostre i al canviador, Imprimeix al 100%: per què «Ajusta a la pàgina» espatlla sense avisar una targeta de mida correcta, El mosaic de fulls, explicat: una impressió d’alt contrast de mida pòster amb una impressora domèstica normal, Les targetes complementen, mai no substitueixen, el temps cara a cara
- Encara en preparació, i molt relacionades: El gris no és la meitat (per què 128 només és el 21 % de la llum), Reduir una imatge pot inventar un patró que no hi era, El fitxer de la teva targeta sap com és de gran, Un pòster massa gran perquè el navegador el dibuixi i Torna-la a imprimir l’any que ve i tindràs la mateixa targeta.